Mercè Soler

A Berlín descobreix l’enquadernació i és a la seva tornada a Barcelona, després de deu anys, on uneix ofici i concepte. Els seus llibres són transcripcions de tot allò no dit. De la incomunicació, del secret, de la interpretació del que creï l’altre, de la impotència d’expressar-se i de la identitat que creem segons el que volem o podem mostrar.
Converses que desemboquen en objectes decapats i gairebé hermètics, deixant un forat perquè entri l’espectador.
El tacte i la duresa del paper, del marbre, del vellut o del gel acompanyen a l’espectador fins on es deixin.