Desde la isla cuántica

“L’illa del Sol es troba a la vora del llac Titicaca, a 3800 metres d’altitud. Antic lloc sagrat, les llegendes diuen que el sol es va formar en la seva roca sagrada i que d’aquí van sortir Manco Capac i Mamma Occlio (Adam i Eva) per fundar la ciutat de Cusco i l’Imperi inca. Avui en dia està habitada per tres comunitats aymaras.

A dues hores i mitja en vaixell de la ciutat més propera, s’ha mantingut relativament aïllada durant molt de temps, fins a l’arribada del turisme no fa molts anys.

L’illa conserva ritus ancestrals, sacrificis de llames o cerimònies nocturnes dalt de les muntanyes. És un lloc màgic, les àligues prediuen el destí de les persones; cada cent anys neix una dona capaç de convertir-se en foc i volar; or que apareix i desapareix predient la mort del qui el troba; ànimes que ataquen durant la nit; una ciutat enfonsada en el llac de la que en treuen figures d’or i cerámica i inclús alguns diuen que l’Illa és l’Arca de Noé i que el llac es va formar amb el Diluvi Universal.

Vaig arribar per primera vegada al 2006 i des de llavors hi he tornat set vegades més, primer atret pel paisatge i la calma que s’hi respira, però després vaig començar a veure que l’illa és molt més, és una manera d’entendre el món completament diferent de l’occidental. Uns altres valors, altres prioritats fan d’aquest un lloc molt especial.”

Eugeni Gay Marín