La expresión del peso (español)

L’arquitectura neix per a resoldre el problema d’un sostre, d’una cosa pesada i significant que acompanya i fa possible l’experiència humana des de temps remots. Pot ser que el sòl sigui el més antic element arquitectònic, però el sostre, per la dificultat que suposa la seva construcció i pel significat que imposa la seva permanència, exigeix una invenció que va més enllà de la tècnica. Davant el problema del pes resolt, l’arquitectura, malgrat totes les restriccions que li han estat imposades, passa a ser una victòria; l’arquitectura ha vençut perquè ha convertit la construcció, tota la dificultat i improbabilitat de la construcció, en un art. El carregós descansa, el ponderat s’ha fet imponderable, les certeses es troben davant un halo d’incertesa, la causalitat és posada en crisi, i una suspensió del sentit s’obre pas. Des de l’arquitectura grega fins a la gòtica, des de l’arquitectura barroca fins a les més admirables obres i projectes realitzats pels arquitectes pioners del Moviment Modern, sorgeixen exemples insòlits. La expresión del peso mostra els diversos camins que desafien la pràctica constructiva i la lògica imperativa de la gravetat. I resulta extraordinari que l’arquitectura, que no compta amb la mateixa llibertat que la pintura o l’escultura, ni que la literatura o la música, demostri, davant els mateixos estrets marges que la limiten, el valor del repte al qual desafia i la paradoxal llibertat que li pertany.