Els imperis, per la seva pròpia naturalesa, encarnen i formalitzen la diferència, tant entre metròpolis/colònia com entre subjectes colonials. L’imaginari imperial inunda la cultura popular. Les categories de gènere van ser una espècie de «nova tradició» biològica que el colonialisme europeu va institucionalitzar en la majoria de les cultures africanes. Però hi ha evidències religioses i lingüístiques significatives que demostren que abans de la colonització, les pràctiques socials (divisió del treball, professió, estructures monàrquiques) no es regien per qüestions de gènere. Podem assumir que les relacions socials en totes les societats estan organitzades entorn de diferències sexuals biològiques? La colonització de la ment configura un estat de vulnerabilitat que facilita el camí de la dependència. És així com també es va exportar i implantar la infantilització de la dona com a part del sistema patriarcal occidental (cànons de bellesa, modernitat, estereotips…). Es tracta de descolonitzar el feminisme qüestionant els marcs teòrics racionals eurocéntricos que construeixen categories de gènere de manera universalista.
Guardonat amb el premi Aperture PhotoBook of the Year 2020
