Anticristo

Distanciant-se de l’itinerari social de reparació simbòlica en què han caigut moltes produccions artístiques sobre la dictadura a Xile, “Anticristo” busca restaurar a un públic massiu la pregunta per la consciència històrica a través del llibre-còmic com a suport, assumint la necessitat d’enfrontar els buits en la memòria històrica —ressaltats per l’acció i la seva inversió del signe de derrota carregat pels “exfrentistes” — per a construir imaginaris que interpel·lin als nous subalterns en el seu despullament actual. Parafrasejant a John Berger, s’imposa la tasca d’escriure sobre una generació per a la qual la fi de la història va ser l’ordre d’esborrar el llegat complet del segle XX, tant en les seves lluites com en els seus excessos. La transcendència d’aquesta tasca radicaria en el fet que, en el cicle present d’actualització del capital i sotmetiment a la seva ètica individualitzant de consumidors i empleats, la generació exclosa de la dictadura com a experiència vital corre el risc de perdre la seva pròpia memòria i sentit històric com a col·lectivitat enfront d’ella. Des d’aquesta perspectiva, el treball de Rodríguez (…) reactiva aquelles imatges de la lluita armada que en els anys posteriors al plebiscit de 1988 —i definitivament després de la mort de Jaime Guzmán— van ser estigmatitzades i excloses del debat públic.