En els anys seixanta l’art és extemporani; Tant artistes com crítics van perdre el seu rumb temporal en resposta al que E.M. Cioran va cridar “no estar centrats en el temps”. Aquesta ansietat i inquietud pel temps, que Pamela Lee crida “cronofobia”, va recórrer moviments, mitjans i gèneres, i es va representar en obres que van des d’escultures cinètiques fins a pel·lícules d’Andy Warhol. La cronofobia és el primer intent crític per a definir aquesta obsessió i analitzar-la en relació amb l’art i la tecnologia.
© artslibris
web by phstudio