Com a primera traducció a l’espanyol, “A contrapelo” ofereix un repertori de símptomes, posicions i direccions que permet visualitzar un panorama històric-polític de l’escena artística a la Polònia comunista, des de la qual es van situar una sèrie de pràctiques artístiques no oficials a partir de la virulència del seu quefer teòric-artístic, entre el gest i la militància. Manifestos, reflexions i assajos d’artistes i col·lectius que d’alguna manera permean altres pràctiques escripturals (poesia, narrativa), a més del seu treball creatiu com a artistes visuals: el gruix d’aquelles veus inarticulades pel règim, cristal·litza la complexitat d’un art polonès no-oficial que, a contrapunt de les lògiques institucionals del camp i els supòsits epistemològics i estètics sota els quals descansa la definició d’art, es defineix en la cerca d’un lloc intermedi –aquell des del qual també és possible la interrupció i transformació del continuum de la història. Una manera de concebre i fer artísticament, cap a una definició política –i, pel mateix, no polititzada– de l’art.
© artslibris
web by phstudio