Se sap que la puntuació té una llarga història: des dels llibres de comptes dels escribes de l’Antic Egipte fins als recents smileys. Prestant gran atenció a l’art de puntuar en les seves formes clàssiques o contemporànies, aquest llibre voldria, no obstant això, obrir un camp més vast: el de l’estigmatologia (del grec stigmê: «punt»), la qual analitza els “efectes puntuants” on sigui que apareguin. En el relat i en la producció autobiogràfica, trobem un subjecte que no és més que el contraatac d’una sèrie de puntuacions, tal com el donen a pensar la psicoanàlisi i la literatura, de Tristram Shandy a Lacan, passant per l’extraordinària novel·la de Chéjov, “El punt d’admiració”. Per a descriure aquests “efectes puntuants” s’intenta finalment construir –amb Hegel, Nietzsche i alguns altres– un concepte de puntuació atent al ritme i a la pulsació del fraseig, així com als abastos polítics inherents a tota força de punt.