Robar la historia: Contrarrelatos y prácticas artísticas de la oposición

Aquest llibre fa un recorregut exemplar per la producció artística llatinoamericana. Ens veiem aquí embolicats en la contingència vital d’un pensament que se sent atret per les interrupcions i no per les continuïtats, pels esclats i no per les restauracions, per les mescladisses de cossos i gènere(s) desencadellats i no per les identitats plenes, pels trencaments de parentius i no pels llinatges directes, pels sabers entretallats i no per la síntesi unitària d’un coneixement íntegre. “Robar la historia: Contrarrelatos y prácticas artísticas de la oposición” té com a horitzó les mutacions socials i culturals que van portar les tecnologies de la creació a experimentar amb noves maneres de fer i de pensar l’art que barregen la potència expressiva de les formes i els conceptes amb les demandes ciutadanes i els reclams comunitaris, els moviments civils, les lluites de desitjos que es contagien a multituds en acció. En transgredir els ritus d’institucionalització del saber acadèmic, aquest llibre sobre art (un llibre de traspassos disciplinaris que també parla de “colonialitat”, de sexualitat i patriarcat, de capitalisme, de violència i memòries postdictatorials, de globalització transnacional, de moviments socials i d’esfera pública) contribueix no sols a minar els discursos opressors, sinó a reconfigurar subjectivitats crítiques que aconsegueixen escapolir-se de l’assetjament neoliberal recorrent als artificis i desbordis de la imaginació radical.