Ruptura y continuidad: Crítica de arte desde América Latina

En un examen minuciós sobre els models crítics amb els quals es pensa l’art a Amèrica Llatina, “Ruptura y continuidad” atorga un ampli panorama sobre l’esdevenir meta-teòric del que és llatinoamericà des de la seva conformació durant les dècades dels trenta i quaranta com a model d’identitat cultural integracionista, i la seva fórmula com a «art llatinoamericà» entre els cinquanta i setanta, fins a la crítica d’aquest model entre els vuitanta i noranta. Gabriela Piñero se centra especialment en la transformació d’una teoria crítica del sud que, malgrat respondre a l’amenaça imperialista del nord en tant que a l’avenç de la modernitat occidental, havia heretat les mateixes premisses i nocions del seu projecte. Ramírez, Mosquera, Richard i Camnitzer formaran part d’aquesta «nova crítica» que, per a Piñero, apunta a reconsiderar la lògica d’acció amb la qual l’art llatinoamericà es concep políticament, és a dir, en mires a reconfigurar els seus models de “politicitat” a partir d’una complexa relació de ruptura i continuïtat respecte de les conceptualitzacions, dicotomies i lògiques que travessen les discussions entorn del que és llatinoamericà.