Nuevas derivas

Des de fa més de cinquanta anys, el terme “deriva” sembla vinculat a l’ús que se li va donar en l’àmbit situacionista, lligant-lo a un compromís social i polític que caracteritza, encara avui, el gruix de les obres on l’acte de caminar és un component central. Basant-se en una àmplia investigació de la producció artística llatinoamericana i internacional de les últimes cinc dècades, Jacop Crivelli Visconti traça relacions entre obres creades en diferents èpoques i contextos, buscant ressaltar algunes característiques comunes a les diferents derives i posant-les, al mateix temps, en diàleg amb algunes tendències de l’art en general -com la que apunta a la desmaterialització de l’obra, o com l’anomenada “estètica relacional”, entre d’altres.
D’aquesta manera, “Nuevas derivas” reconeix de manera inequívoca l’estret vincle que existeix entre “la revolució i l’acte de caminar, cosa que la mateixa paraula moviment, en l’encreuament altament simbòlic de les seves diverses accepcions, explicita ja amb claredat”.