El mestratge visual de Michael Jackson (1958-2009) constitueix un pilar fonamental en la seva carrera, i el seu impacte és enorme sobre molt diversos artistes plàstics des dels anys vuitanta a l’actualitat, fins a tal punt que es va convertir en referent de molts, que no van dubtar a treballar a partir de la seva icònica figura: Andy Warhol, Jeff Koons, Rufino Tamayo, Yasumasa Morimura, Marc Quinn, Paul McCarthy, David LaChapelle, Glenn Ligon, Gary Hume, Kehinde Wiley, Zou Cao i Yang Mian, entre molts altres. Els límits entre les arts són, avui, fins a tal punt difús que, al meu entendre, per exemple, no hi ha massa diferències entre l’anàlisi d’una videoinstal·lació de Bill Viola o d’un clip del Rei del Pop (com l’excel·lent Scream). En resum, aquest escrit evidencia com els llenguatges visuals es nodreixen els uns als altres, vinculant a Michael Jackson amb un retaule medieval, amb un retrat de Lluís XIV, amb una pintura de René Magritte, amb escultures de Koons, McCarthy i Quinn, amb una performance d’Ai Weiwei, amb un anime de ciència-ficció japonès i amb l’androide C-3PO entre altres imatges, totes les quals testimonien l’afirmació de Marcel Duchamp: “L’art és un joc entre tots els homes de totes les èpoques”.
© artslibris
web by phstudio