Yoko Ono (Tòquio, el Japó, 1933) va començar la seva pràctica artística al Japó a principis dels cinquanta. El seu primer acostament a l’art va estar molt lligat al grup Gutai, un dels col·lectius artístics més importants de la postguerra particularment enfocat en la performance, el happening i la instal·lació. En traslladar-se en 1952 a Nova York, Ono es va integrar a Fluxus, un moviment fundat per George Maciunas que va buscar generar noves formes artístiques centrades en l’acció i la participació activa del públic. A principis dels anys seixanta Ono va efectuar diversos performances, com el famós Cut Piece (1964). Aquest mateix any, el seu cèlebre llibre, Grapefruit (Pomelo), va ser publicat per Wunternaum Press a Tòquio.
Aquest llibre es presenta com una sèrie d’instruccions que conviden a desvincular-se, per mitjà de la contemplació, d’un món alienat pel consum i la producció frenètica d’informació i mercaderia. En aquesta peça, en la qual Ono explora la relació entre l’art i la vida a partir de fenòmens quotidians, el detenir-se a observar i/o escoltar es torna una experiència artística en si mateixa.
