La desimboltura de Megalòpolis sorgeix de com la seva autora reflexiona entorn dels més exuberants registres d’icones culturals que envaeixen els nostres paisatges quotidians; uns paisatges plens d’enderrocs tecnològics, de ruïnes sentimentals, de complexos maquínics, de manierismes decoratius, de cossos artificials i de gèneres sintètics. El llibre de Celeste Olalquiaga va irrompre brillantment en el debat sobre el residual i el perifèric, el descentrat, d’una alter-modernitat llatinoamericana que revisita l’autora barrejant el cosmopolitisme del modern amb la hibridesa transcultural del collage postmodernista. La fantasia de Celeste Olalquiaga pel bigarrament dels estils, la porta a extraviar-se en l’aventurat laberint de les ciutats en lloc d’auto-replegar-se en el refugi segur de l’academicisme. Aquesta opció (benjaminiana) de passejadora urbana li contagia al llibre la llibertat creativa amb què l’autora il·lumina la perversió capitalista ajuntant els fragments heteròclits d’una sorprenent contemporaneïtat cultural, repleta d’invencions, deixalles i reciclatges paròdics.
© artslibris
web by phstudio