La consistencia del cuadro colonial

Saber com és un quadre implica, no només mirar i analitzar el representat, sinó poder tocar i manipular un objecte, accedir als seus costats i reversos. Respondre perquè i per a què un quadre és com és, només resulta possible si s’estableixen relacions entre la teoria de la representació pictòrica i el desenvolupament de les tècniques necessàries per a complir, o no complir, amb aquests principis teòrics. En aquest llibre, a partir de l’anàlisi de 251 quadres de la regió de Cusco (Perú) dels segles XVII i XVIII, es visibilitzen un conjunt de trets materials singulars, els que, si bé guarden importants semblances amb el referent europeu, estableixen una profunda ruptura conceptual i cultural amb aquest model. L’autora, qüestionant les categories d’anàlisis tradicionalment aplicades a aquestes pintures, conclou que el quadre colonial d’aquesta zona no és exactament un quadre, sinó que es constitueix com una altra modalitat de producció i presentació del sagrat en l’espai andí colonial. Una entitat material que significa un alliberament, a partir de les romanències que estableixen la consistència de la seva transformació.