Som espectadors de pantalla. Consumidors virtuals d’art contemporani. Visitem museus, galeries, biennals i fires sense necessitat de desplaçar-nos, gràcies a professionals que retraten peces, exposicions, instal·lacions, performances, fins i tot art sonor. La seva mirada es tradueix en imatges que sintetitzen i transformen el fet artístic i que ens obren les portes a la curiositat.
Qui són aquests fotògrafs, quin procés segueixen per a crear les seves imatges, com aconsegueixen distingir-se en un regne de plataformes de digestió compulsiva de fotografias, per què en el sistema de l’art, sempre preocupat per l’autoria, passen tan desapercebuts que es necessita una lupa per a trobar la seva signatura en els crèdits.
L’artista Cristina Garrido ha conversat amb vuit d’ells (Roberto Ruiz, Peter Coix, Moritz Bernoully, Carlos Díaz Corona, PJ Rountree, Erika Barahona Ede, Ela Bialkowska i Andrea Rossetti). Aquesta és la història -o almenys una de les històries- de la cara B de l’art: la (invisible) figura del fotògraf que documenta art contemporani.
