Davant del temps lineal, accelerat i capitalitzat del present, en les últimes dècades un gran nombre d’artistes han intentat explorar modalitats alternatives d’experiència temporal: interrupcions, demores, alteracions, salts, discontinuïtats, desincronitzacions… Els assajos d’aquest llibre modulen aquesta tesi a través d’una sèrie de qüestions fonamentals per a entendre l’art i la cultura visual de les últimes dues dècades, com són la potència crítica de l’obsolescència i el retorn de la materialitat, l’art d’història i el seu qüestionament de la linealitat temporal, l’anacronisme i la heterocronia, o les estètiques migratòries. Tot això travessat per la convicció que l’art, avui més que mai, es configura com un espai únic per a assajar formes crítiques i diferents de recordar el passat, habitar el present i imaginar el futur.
© artslibris
web by phstudio