Portobello aborda el fenomen del turisme d’estiu i l’imaginari iconogràfic associat a ell. Qüestiona la noció de “marca de lloc”, basada en les tècniques de màrqueting, on un espai es dissenya per a ser experimentat i consumit en el transcurs d’uns pocs dies. Així, Portobello es presenta com un territori exòtic en el llindar de la ficció, una terra simultàniament real i fabricada, la versió possible d’un parc temàtic construït segons les aspiracions i estereotips de l’imaginari cultural del capitalisme avançat.