Kaleidoscopic Eye parteix d’una discussió entre André Breton i Roger Caillois. L’enfrontament va sorgir arran del seu descobriment de les jueves saltarinas mexicanes, que fan moviments bruscos i salten en l’aire. Caillois va conjecturar que la larva o algun altre animal feia que els frijoles es moguessin. Breton va rebutjar la seva teoria, acusant a Caillois de ser un positivista de ment tancada que negava el meravellós i el poètic en el seu intent de trobar una explicació racional. Per a Breton, l’atzar absolut o objectiu difuminava les fronteres de la racionalitat, oferint un univers caòtic i estimulant: la bellesa convulsa. Caillois va escriure una carta en la qual posava fi a la seva relació amb Breton, declarant el seu intent de reconciliar la recerca amb la bellesa. Caillois pretenia examinar l’atzar, el caos i l’irracional amb l’objectiu de trobar un patró similar a l’estructura del coral. Aquesta estructura hauria de combinar, en un sol sistema, tot el que fins llavors s’havia exclòs sistemàticament, una estructura capaç de prendre en consideració totes les formes possibles de la realitat.
Kaleidoscopic Eye es va publicar per primera vegada en el marc de l’exposició Kaleidoscopic Eye, en 2009 en el Kunst Trobi Sankt Gallen, i ara es torna a publicar en la seva segona edició.
