José Gutiérrez Solana (Madrid, 1886-1945) és una figura fascinant i complexa. Sovint se’l considera el màxim exponent de l’Espanya negra, encara que va anar molt més enllà això. La seva imatge ha quedat definida per diversos biògrafs, si bé són Ramón Gómez de la Serna i Manuel Sánchez Camargo els que fixen una idea condicionada per tòpics i anècdotes que ell mateix va difondre. Pintor d’una intensitat única, uneix encerts i errors en una concepció de la pintura difícil de catalogar en els anys de les avantguardes europees. Feroç realista, va ser el notari de la crueltat rural espanyola tant en els seus quadres com en els seus llibres. El seu pas a la història a través d’obres mestres com “La tertúlia del Cafè Pombo” ha de ser complementada amb una extensa producció de petites pintures a manera del diari d’una vida gairebé literària, extremadament difícil en la seva infància i ennegrida pel pes de l’experiència.
© artslibris
web by phstudio