Aquest llibre conté una evocativa carta que David Medalla li va escriure a Adam Nankervis durant la seva estada a Mèxic l’any 2000. En el qual narra una trobada nocturna amb les ombres i els fantasmes que es congreguen en una vella església del centre de la ciutat.
David Medalla és pioner del land art, l’art cinètic, l’art participatiu i la performance; el seu treball amb freqüència ha desafiat les categoritzacions. El nomadisme, els processos de col·laboració i les creences politicoespirituals sustenten el seu treball i afirmen el seu estil de vida com una professió artística. Medalla va ser admesa a l’edat de dotze anys a la Universitat de Columbia a Nova York, per recomanació del poeta Mark van Daurin. A París, en 1960, el filòsof Gaston Bachelard va introduir la primera performance de Medalla a l’Acadèmia de Raymond Duncan. Anys més tard, el poeta Louis Aragon el presentaria també. Marcel Duchamp va fer per a ell la Medallic Sculpture. David Medalla, va editar el Signals Newsbulletin a Londres; va iniciar el grup The Exploding Galaxy, una confluència internacional d’artistes multimèdia; va ser president d’Artists for Democracy i director del Fitzrovia Cultural Centre a Londres i en 1994 va fundar el Mondrian Fan Club a Nova York, amb Adam Nankervis com a vicepresident. Tot l’esmentat s’afegeix a múltiples exposicions internacionals i una prolífica producció artística, sostinguda fins al dia d’avui.
