Fa ja una dècada, mentre realitzava una recerca doctoral a París sobre les relacions entre fotografia i antropologia vaig tenir l’ocasió de conèixer un fenomen que des del primer moment va cridar poderosament la meva atenció: el que alguns especialistes havien anomenat zoològics humans. La fórmula general, segons el model de les exhibicions que va organitzar el promotor Carl Hagenbeck al Jardí d’Aclimatació de París en la segona meitat del segle XIX, era aparentment senzilla. Si agafem a un grup humà pertanyent a una societat exòtica, el portem a Europa voluntàriament o a la força i ho col·loquem en un recinte voltat recreant l’entorn natural en el qual viu com es fa en els zoològics d’animals salvatges, podrem conèixer de primera mà el seu aspecte i costums sense allunyar-nos de la calor de la llar ni posar en perill les nostres vides.
© artslibris
web by phstudio