Wonder Boy Complex

El que ha distingit més la pintura de Xavier Coronel (Guayaquil, 1988) és que es resisteix a ser definida per un marc d’interessos concret i evident. La seva ambició respecte a aquesta es manifesta, però, en la seva decidida inclinació pels grans formats, a contrapèl de la progressiva domesticació de la pintura contemporània local en els darrers deu anys. Malgrat els indicis que proveeix als títols i als suggeriments figuratius, els seus quadres a escala heroica permeten percebre -en certs passatges- una filia formal per l’abstracció, on es delaten gestos expressius i una manera particular d’aplicar la pintura que poden evocar l’art de postguerra de l’Escola de Nova York: una aposta cap als centelleigs emocionals que poden aconseguir la textura, el color i altres recursos plàstics i idees com -en les seves paraules- “la taca, el biaix, el buit, el des enquadrament, la distorsió”.