Sobre Harun Farocki. La continuidad de la guerra a través de las imágenes

Malgrat les variacions produïdes al llarg de més de quatre dècades, l’obra fílmica de Farocki torna sempre sobre un mateix punt d’interrogació: com és possible veure –o llegir– les imatges del món, no a partir del que elles mostren, sinó a partir del que (en) elles també (s’) oculta? Una confiança ingènua en la capacitat (de)mostrativa de les imatges –la idea que “una imatge val més que mil paraules”– és incapaç d’atendre la condició residual de la violència que subjau a les maneres específiques que pretenen denunciar-la. La possibilitat d’una imatge crua o nua de la violència va ser una possibilitat primerencament descartada pels treballs de Farocki, la qual va procurar fer-la perceptible, a partir d’una complexa estratègia de detenció, repetició i descontextualització dels circuits en què elles transiten. Els textos reunits en aquest llibre es detenen, al seu torn, en diferents moments de la vasta producció de Farocki. Tots ells, no obstant això, orbiten en alguna de les modalitats que componen la relació de la imatge amb la memòria i amb l’arxiu, amb els aparells de vigilància, de control i repressió, o amb les formes instituïdes o constituents de violència.