Sátira

Salvador Novo López (Ciutat de Mèxic, 30 de juliol de 1904 – 13 de gener de 1974) va ser poeta, dramaturg, cronista i historiador. És considerat un fundador del temperament modern en la literatura mexicana. D’estil avantguardista, àcid i sofisticat, Novo va publicar més de 20 llibres al llarg de la seva vida, i va ser obertament homosexual malgrat l’estigma social de l’època. Va fundar, al costat de Xavier Villaurrutia, la revista i el teatre experimental Ulisses en 1927, que va propiciar l’arribada del teatre avantguardista a Mèxic i va reunir els principals integrants del grup Els Contemporanis, títol de la següent revista que Novo i Villaurrutia van fundar en 1928.

Sàtira reuneix els poemes “secrets” de Salvador Novo, parcialment publicats en 1955 i editats amb integritat en 1970. Sonets tan injuriosos que van provocar la bilis del mateix Octavio Paz, qui contra Novo va articular: “Va tenir molt de talent i molt verí, poques idees i cap moral. Carregat d’adjectius mortífers i lleuger d’escrúpols, va atacar als febles i va adular als poderosos; no va servir a cap creença o idea, no va escriure amb sang sinó amb caca. Els seus millors epigrames són els que, en un moment de cinisme estripat i de lucidesa, va escriure contra si mateix. Això ho salva.”

“Aquests poemes conformen un dels projectes més radicals de la poesia hispanoamericana del segle XX sota l’aparença d’una obra menor i de circumstància.” –Luis Felipe Fabre.