Aquest nou assaig de Javier Maderuelo parteix del reconeixement d’una evidència: «bona part dels artistes del segle XX no es van dedicar només a realitzar obres d’art, sinó a estendre la seva producció creativa experimentant amb nous formats, materials i tècniques. Han generat una variada producció que fins ara era situada en els marges del “gran art”… Molts artistes s’han convertit en editors de la seva pròpia producció impresa, han dirigit i produït revistes d’artista i han realitzat obres seriades i múltiples… Si un cartell, un programa o una invitació han estat dissenyats, estampats i manipulats pels propis artistes, les qualitats estètiques d’aquests productes que en general no se solen apreciar com a “obres d’art”, no deixen de tenir interès artístic».
En les pàgines de Arte Impreso, Maderuelo no té la voluntat d’«inventar» un nou gènere, però sí que planteja una categorització d’aquesta mena de materials, una ordenació diferent a la que la historiografia tradicionalment ha aplicat a les «obres d’art», ordenació condicionada pels avatars del potent i pròsper comerç de l’art.
