Aquest nou llibre d’Enric Casasses consta de tres assajos en vers sobre tres personatges il·lustres que han atret Casasses: Antoni Gaudí, Niccolò Paganini i Josep Blanch i Reynalt. Tres petites obres que repassen tres universos creatius vistos a ulls d’un poeta que els coneix a fons.
En el primer assaget, Casasses repassa l’única peça “religiosa” de Paganini, i a través del vers ens condueix pels diversos moviments de l’obra, amb canvis d’intensitat i de melodia. Alhora, fa un repàs per la vida del compositor italià i pel seu temps.
En el segon, trobem una visió molt personal de Gaudí i de la influència que ha tingut en el poeta català. Els versos de Casasses estan esquitxats per notes de Gaudí que ens apropen el personatge i ens en descobreixen aspectes creatius que potser no són tan coneguts.
Finalment, el tercer és un passeig per la sardana “amb el porró en fresc” de Josep Blanch i Reynalt, on s’hi entremescla una reflexió sobre les tradicions de les classes populars que mica en mica es van perdent, la figura del sardanista i les diverses peces que va compondre, tot acompanyat de fotografies antigues i alguna partitura.
El llibre té una enquadernació peculiar: cada assaget té una amplada diferent, de manera que es crea una escala de tres amplades de pàgina, coincidint amb el canvi d’assaget. Dos dels assagets estan escrits sense majúscules perquè Casasses hi declara: «mentre el judici contra els jordis cuixart i sànchez no sigui anul·lat només escriuré en minúscules.»
