Aquest poemari d’Enric Casasses inclou els poemes que va anar escrivint en diverses llibretes al llarg de tres anys i els dibuixos que els acompanyaven. Es publica en color i amb un disseny que busca reproduir el format caòtic i eclèctic de la llibreta escrita i pintada a mà, amb els poemes repartits per les pàgines en diverses mides i disposicions. El conjunt és un mosaic de trencadís que reconstrueix tot un món: el món, amb un estil que va del realisme més elemental a la fantasia més descabellada.
Segons l’autor, «aquest llibre és un moment vital d’uns pocs anys convertit en visió global de tot, és un poema del món que va agafant totes les formes i tons i estats d’ànim… i tan aviat parla de l’amor o relació íntima, com de la natura i la ciutat, i es planteja les preguntes filosòfiques i metafísiques, i fa assaig i crítica i sàtira i sarcasme de les coses i de les opinions literàries i vitals, i per això té forma de vers, de poesia en prosa, a vegades d’assaig, d’aforisme també molt, i gairebé també de petites narracions.
