Volverse público. Las transformaciones del arte en el agora contemporanea

A finals del segle XX, l’art va entrar en una nova era: la de la producció artística massiva. Mentre que l’anterior va ser un període marcat pel consum massiu de l’art, en la nostra època la situació es va modificar al compàs dels avanços tècnics i dels canvis en els criteris que utilitzem per a identificar què és art i què no ho és. L’accés relativament fàcil a variats dispositius per a la producció d’imatges combinat amb Internet com a plataforma de distribució global va alterar la relació tradicional entre productors i espectadors: les xarxes socials i els llocs com Facebook, Twitter, YouTube i Second Life ofereixen a la població global l’oportunitat de mostrar les seves fotos, vídeos i textos d’una manera que no pot distingir-se de qualsevol altra obra d’art conceptualista o post-conceptualista. Assistim a la substitució del camp unificat de la cultura de masses per un escenari de fragmentació en el qual milions de productors generen textos i imatges per a un espectador que no té suficient temps per a llegir i veure. En els assajos que componen “Volverse público”, Boris Groys descriu diversos aspectes d’aquesta transformació radical del camp de l’art, des de les seves manifestacions embrionàries en els projectes d’artistes d’avantguarda com Duchamp, Kandinsky i Malevich fins a l’actualitat, en la qual l’activitat artística semblés no ser més un destí exclusiu sinó un gest feble, una tasca que assumim quotidianament en el nou àgora mediàtica.