Utopía queer. El entonces y allí de la futuridad antinormativa

Quan el cubà José Esteban Muñoz va publicar per primera vegada aquest llibre l’any 2009, la imaginació política LGTBIQ es trobava erosionada per un pragmatisme asfixiant. Les reivindicacions pel dret al matrimoni igualitari, per l’accés als beneficis impositius dels cònjuges i per la possibilitat d’adoptar i formar una família a semblança de la família heterosexual expressaven un desig dominant d’inclusió en un sistema al qual ja no es buscava alterar. «Utopia queer» és un manifest contra la presó de l’aquí i l’ara: recupera la noció d’utopia de Ernst Bloch per a alliberar-la de les arpes del màrqueting inclusiu i posar-la a treballar en favor d’una política de dissidències sexogenéricas. La imaginació queer que impulsa Muñoz promou una distorsió espacial i temporal que ens permet percebre que aquest món no és suficient, somiar plaers nous i millors i insistir amb la necessitat concreta d’altres maneres d’estar en aquest món. Podem entreveure els horitzons que ens promet el queer en les produccions estètiques de comunitats subalternes. Com qui busca restes de purpurina en un cos que va travessar la festa, Muños recorre l’obra d’artistes, escriptors i performers com Andy Warhol, Ray Johnson, Frank O’Hara, LeRoi Jones, Samuel Delany, Elizabeth Bishop, Dynasty Handbag i Kevin Aviance, per a detectar els rastres d’utopia que ens puguin ajudar a escapar del present normalitzat. En aquesta constel·lació de petjades, Muñoz inventa un llinatge i projecta una cultura de les dissidències sexuals cap a un futur més vast i sensual que el de la reproducció heteronormativa.