En els darrers anys, la crisi ecològica i la fascinació per l’apocalipsi es van convertir en figures recurrents del nostre imaginari cultural. Com a testimoni de la catàstrofe en curs, proliferen discursos ecocrítics que conviden a repensar la nostra relació amb el planeta ia generar horitzons nous més enllà de l’excepcionalisme humà. Perquè hem alterat els processos naturals sense deliberació i amb efectes devastadors per a la geoquímica planetària, aquest volum postula la urgència d’un pla integral per al disseny d’una planetarietat viable. La noció de “terraformació”, que en la ciència ficció del segle XX invocava la transformació dels ecosistemes d’altres planetes perquè siguin capaços de suportar vida similar a la de la Terra, suggereix que en l’actual context de l’Antropocè és la mateixa Terra cosa que hem de terraformar si volem que segueixi sent una amfitriona possible per a les seves formes de vida.
La proposta de Benjamin Bratton és molt lluny de l’ecologisme decrecionista i del mer retorn a una naturalesa idíl·lica i no pertorbada. Crític del llegat tecnòfob de la generació del 68 i dels relativismes culturals de l’esquerra folk, la terraformació de Bratton conjuga la imaginació utòpica soviètica amb la teoria i la praxi californiana en un projecte de disseny geotècnic, geopolític i geofilosòfic que apunta a reordenar els fluxos de la bioquímica planetària en un sentit anticol·lapse. La implementació d’un pla d‟aquesta naturalesa ens enfronta amb la necessitat d’imaginar un tipus de governança global que articuli la deliberació política amb els models tecnològics necessaris per comprendre l’escala planetària dels nostres desafiaments. Només quan la nostra societat conquereixi la capacitat d’imprimir una direcció planificada als automatismes tecnològics podrem tenir un futur per al planeta.
