La línea de producción de la crítica

Quines són les condicions de producció de l’activitat de la crítica? Quin la seva funció en un temps que privilegia la comunicabilidad i l’accessibilitat per damunt fins i tot del contingut? De quina manera escriure crítica d’art quan ja no existeix la distància crítica? Aquestes i altres preguntes subjeuen en aquest assaig que exposa a la crítica dins de la cadena de muntatge del mercat, la indústria cultural/editorial, l’acadèmia i els mitjans de comunicació. La crítica sobreviu avui sota al mandat de la rendibilitat i la publicitat oblidant els seus antany elevats objectius transformadors. Un recorregut per la seva història i l’observació de les seves mutacions pot oferir-nos una radiografia del capitalisme tardà i les seves conseqüències més recents, per a a continuació reactivar tot el seu potencial.

Peio Aguirre és crític d’art, escriptor i comissari independent. Viu a Sant Sebastià. La seva escriptura abasta la teoria, l’art contemporani i el disseny i altres expressions de la cultura popular. Ha publicat en nombroses revistes i periòdics com el Cultura(s) de La Vanguardia, Mugalari, A-desk, Afterall, A Prior Magazine, Exit Express, Flaix Art, L’estat mental, e-flux journal entre altres. Ha escrit en catàlegs i monografies d’artistes com Philippe Parreno, Ibon Aranberri, Jon Mikel Euba, Annika Eriksson, Liam Gillick, Martin Beck, Apolonija Sustersic, Fernando Sinaga, Susan Philipsz, Wendelien van Oldenborgh, Willie Doherty, Fiona Tan, Txomin Badiola i altres. També ha comissariat les exposicions Imatges des de l’altre costat, CAAM, Las Palmas de Gran Canaria (2007); Arqueologies del Futur, sala rekalde, Bilbao (2007); Asier Mendizabal, MACBA, Barcelona (2008); Néstor Basterretxea, Forma i Univers, Museu de Belles arts de Bilbao (2013), entre altres.