El museo imparable

Com el seu autor ens indica, aquest llibre format per cinc petits assajos que es guia per la hipòtesi que “existeix una nova tipologia museística, un monstre alliberat (i liberal) que es mou còmodament en el que podríem anomenar el gir entre la institucionalitat genuïna i la tova. És alguna cosa així com la confirmació d’un lloc anònim i genèric en el qual hem decidit habitar per consensuar estètiques i polítiques progressistes, amb la finalitat de resultar competents davant de les peticions d’una mundialització del consum, on la imatge ha quedat relegada a la seva condició cosmètica i instrumental”. Així, “El museo imparable” sembla haver sorgit com un dispositiu precís per dur a terme una titànica tasca carregada de paradoxa: exposar per encegar, oferir-ho tot públicament per reduir el programa teleològic de la modernitat a la catalogació econòmica i administrable del nou “home museístic des-ideologitzat” i per a posar a distància el món per a intentar cessar el setge dels fenòmens en favor de la supervivència dels dispositius que els representen». Aquest llibre és una aportació, necessària i urgent, per al debat actual.