El manifiesto comunista. De la teoría política a la poesía concreta

Escriu Maria Gelpí en el seu assaig introductori que “L’artista sent l’emergència de la seva acció com un estar en deute amb el passat i veu en l’estètica un mecanisme de compensació” la qual cosa, referit a aquest llibre, és un principi necessari. Francesc Torres (Barcelona, 1948) ha qüestionat en la seva obra un statu quo ideològic en el qual els desplaçaments contemporanis deixen en fora de joc la idea de comunisme però no la de marxisme com a filosofia, ja que “la promesa que comporta continua sent vigent i necessària”. El lector té a les seves mans un llibre de gran importància com a objecte i com a anàlisi de la història, continu fracàs de les utopies per a Benjamin.