Arte Panamericano

Primera en una sèrie de palaus de la pau construïts a principis del segle XX, la Unió Panamericana va començar com una missió de diplomàcia cultural, i després de la Segona Guerra Mundial, la seva Secció d’Arts Visuals la va convertir en líder de la creixent escena de les arts hemisfèriques, proclamant l’entrada d’Amèrica Llatina a la comunitat internacional en forjar connexions entre un creixent grup de consumidors d’art de classe mitjana, per un costat, i els conceptes de ciutadania i liberalisme polític i econòmic supranacional, per un altre. “Arte Panamericano” situa els ambiciosos programes d’arts visuals de l’UPA dins del context cultural més ampli de les relacions hemisfèriques durant la guerra freda. Centrant-se en les interaccions institucionals entre els moviments estètics, les polítiques culturals i l’exhibició pública, Claire F. Fox sosté que en els anys de postguerra, la Secció de les Arts Visuals de l’UPA va sorgir com un important punt de transferència dels moviments modernistes americans hemisfèrics i va jugar un rol significatiu en la consolidació de l’art llatinoamericà com objecte d’estudi continental. En traçar les carreres individuals de polítics culturals i artistes que es van creuar amb l’UPA durant les dues primeres dècades de postguerra, com Concha Romero James, Charles Seeger, José Gómez Sicre, José Luis Cuevas i Rafael Squirru, el llibre també registra les trajectòries i desplaçaments dels sectors de l’esquerra intel·lectual nord-americana i llatinoamericana durant l’interval que s’estén al llarg de la Revolució mexicana, la Guerra Civil Espanyola, el New Deal i l’inici de la guerra freda.