“… L’arribada de la tecnologia digital i la migració de la producció fotogràfica cap a les seves files, va introduir transformacions tan dràstiques que es va fer necessari tornar a pensar tota aquesta teoria a la llum d’aquesta metamorfosi inesperada. José Pablo Concha Lagos aborda aquesta tasca. Ho fa discutint amb alguns dels autors que han contribuït amb els conceptes més significatius a la construcció d’aquesta teoria. Des d’una perspectiva filosòfica, esbrossa els supòsits arrelats en el cor de tals conceptes i els posa a prova, tant a l’interior de la seva pròpia lògica discursiva com en relació amb els seus sistemes de referències i amb els camins que adopta avui la fotografia digital. L’obstinació de Concha Lagos per repensar la fotografia des de les seves propietats materials, culturals, estètiques i filosòfiques, és estimulant fins i tot si, per a fer-ho, s’apresta a negar el seu propi objecte d’estudi. I sense cap dubte, comporta una actitud gens menyspreable per a un autor que es considera a si mateix un fotògraf, i que en el seu horitzó analític es topa amb la necessitat recurrent d’aprehendre i caracteritzar la (im)possibilitat d’una fotografia…” (Rodrigo Alonso)