Los condenados de la pantalla

Aquest llibre recull una sèrie d’assajos de la videoartista i crítica Hito Steyerl, publicats a la revista e-flux, on es dóna forma a una crítica de la creació audiovisual a les nostres societats hipermediatitzades. Mentre la ment, les emocions i la creativitat van prendre el lloc del cos com les eines claus per a la producció de valor, cal rastrejar quines noves formes d’alienació han sorgit en aquest context i quin és el destí de la pràctica i la imaginació política. quan les utopies i els desitjos col·lectius s’han desplaçat a les pantalles.

En la línia del seu principal mentor, Harun Farocki, Steyerl s’enfronta al flux d’imatges produïdes pel capitalisme de la informació (especialment a les imatges-escombraries llançades a les platges de les economies digitals) a partir d’un enfocament materialista, abordant-les no com a representacions sinó com a fragments del món, que en participen creant-lo, modificant-lo i patint les seves lleis. Des d’aquesta perspectiva, els formats de baixa resolució (AVI o JPEG) són interpretats com a lumpenproletariats a la societat de classes de les aparences, condemnats per la seva resolució subestàndard en lloc de valorats per transformar la qualitat en accessibilitat; les falles tècniques i glitches de les imatges digitals són tractades com a ferides, empremtes que testimonien la violenta dislocació que pateixen en ingressar al ciberespai; i la imatge-spam, com una representació invisible –fabricada per màquines, enviada per bots i capturada per filtres– que circula sense ser mai vista per cap ull humà.

L’obra de Hito Steyerl, parafrasejant Franco “Bifo” Berardi, funciona com una cartografia de la producció mediàtica en temps del semiocapitalisme, que descriu amb precisió com les imatges són generades, transportades i consumides avui. Però també com una cartografia de la sensibilitat emergent a partir de la qual imaginar cap a on ens hem de dirigir si volem descobrir una nova forma d’activitat que ocupi el lloc de l’art i la política.