Rostros

El mes de setembre de 1968, John Cassavetes va estrenar en el Festival de Cinema de Venècia la seva pel·lícula Faces. A penes uns dies abans, el 31 d’agost, Pablo Picasso va iniciar, en el seu casalot de Notre-Dóna’m-dóna-Vie, una sèrie de vint-i-un gravats que porta per títol Rafael i la Fornarina observats pel Papa. El cordó umbilical que uneix aquestes i altres col·leccions de disparitats narrades aquí podria ser, potser, el rostre. Tot passa en la cara, tot és la cara. Qualsevol biografia és, també, una arqueologia del rostre, qualsevol diagnòstic sociològic és una reconstrucció facial, qualsevol intervenció artística és un exercici de anaplastología, qualsevol política és una coreografia d’expressions, qualsevol economia és un arxiu de desgastos i d’arrugues. Líftings ideològics, botox religiosos, estiraments creatius, despigmentaciones urbanes, peelings territorials… Avui, més que mai, sembla que la realitat es va transformar en un minúscul apartat de la cosmètica. Aquest llibre és relat i assaig alhora. O col·lecció de relats que no sols «refereixen allò succeït», sinó que també «desenvolupen idees». I ho fan a partir de centenars de personatges: per a alguns lectors aquests només seran noms i més noms; però altres reconeixeran de seguida als protagonistes d’aquesta època d’estupor, on (gairebé) tothom vol ser algú altre o, com a mínim, ser diferent.