Després de la seva publicació original el 1998, “Más brillante que el sol”, de l’assagista i artista britànic Kodwo Eshun, va marcar un abans i un després en la crítica musical i els estudis culturals. Part d’experiment d’escriptura ciberpunk, part de viatge a través de les capes subterrànies de la música negra, aquest llibre es proposa abandonar l’abordatge clàssic que explica les innovacions sonores pel social, l’històric o el biogràfic per a endinsar-se de ple en la materialitat del vinil i descobrir els conceptes que la música produeix per a teoritzar-se a si mateixa. A partir d’un ajust constant del telescopi de la percepció, des de l’escolta més atenta dels samples d’un track fins a la contemplació fascinada davant l’art de tapa d’un disc, aquest llibre està dissenyat per a produir sensacions en el teu cos, com quan els teus dits se senten atrets per un disc i s’estiren per a aconseguir-lo, o quan un ritme es fica sota la teva pell provocant-te un sotrac elèctric. Perquè el cos és la via d’accés definitiva per a comprendre la música.
Des de Sun Ra i Alice Coltrane a Lee Perry i Tricky, des de Public Enemy i Funkadelic a Underground Resistance i Drexciya, el que persisteix no és una noció del negre com una cosa pura i unificat, amb arrels en el passat o en l’autenticitat del carrer. Sorgida de l’experiència de la diàspora, l’esclavitud i el desarrelament, la cultura afroamericana i els sons afrofuturistas del jazz, el funk, el dub, l’hip hop, el techno i el jungle són per definició sintètics, alienígenes i posthumans. A partir d’una mena d’imaginació nodrida pels còmics i la ciència- ficció, Kodwo Eshun troba en aquesta música indicis de noves formes de vida: xocs sensorials que ens llancen cap a mons que vénen a nosaltres des del futur.
© artslibris
web by phstudio