Murió de un infarto de un ataque al corazón.

Murió de un infarto de un ataque al corazón. és un llibre que s’acosta a la poesia visual, un índex de nous recursos estilístics, una reivindicació del llenguatge com una cosa escultòrica, no matemàtic. Neix de l’extracció de textos de desenes d’entrevistes a persones que, a causa d’un dany cerebral, sofreixen un trastorn del llenguatge (Afàsia). Els textos, sense modificar, mostren la capacitat innata perquè el llenguatge muti de nou i generi nous trets allunyats de la parla normativa.
El llibre, plantejat com un objecte, està tancat amb cola, emulant així una caixa tancada. Amb dos lloms. En obrir-ho amb força es recrea la fallida d’un impacte cerebral, la qual cosa permet accedir al seu interior per a descobrir una nova forma de comunicació que sembla desfigurada.
Cada pàgina recrea un particular poema visual amb elements gràfics que assenyalen aquests nous recursos estilístics, ritmes i entonacions: noves “aprosodias”, agramatismes, neologismes, omissió repetitiva de preposicions, morfemes derivatius i adverbis o noves “parafasias” semàntiques. Un índex final descobreix al lector el significat de cadascun dels elements gràfics que assenyalen els trets d’aquest nou llenguatge. S’afegeix un epíleg que explica cada tipus d’Afàsia soferta per les persones entrevistades.
El llibre inclou fotografies de la gestualitat a les mans de les persones que sofreixen aquest tipus de trastorns, que s’ajuden amb la mímica per a completar els seus discursos, especialment en voler comunicar els números.