L’artista de l’Accionisme Vienès, Otto Muehl, va fundar el 1970 una comuna amb la intenció de fusionar art i vida. El projecte va tenir un desenvolupament excepcional, va arribar a comptar amb més de cinc-cents integrants convertint-se en una de les majors comunitats contraculturals de l’Europa del segle XX. A principis dels anys vuitanta, el grup va alleugerir la seva ideologia social-revolucionària i va passar d’una economia basada en el col·lectivisme rural, a bolcar-se en inversions d’especulació financera. La disciplina d’un treball programat va acabar posant en contradicció l’alta rendibilitat amb els principis hedonistes i col·lectivistes que havien estat el fonament de la comuna. En un intent per recuperar l’esperit inicial, van decidir invertir en una nova seu dedicada a activitats artístiques i d’oci, i integrada en la naturalesa. El 1987 van adquirir una gran finca aïllada i abandonada, que en temps va constituir una de les principals explotacions agrícoles de la Gomera: “El Cabrito”. L’enclavament que els comuners havien triat com el seu centre vacacional, s’ha convertit en l’actualitat, després de la dissolució del col·lectiu en 1990, en un resort turístic. El període canari de la comuna constitueix l’escenari final on aquelles utopies emancipadores dels seixanta, alimentades pels grans mites de la modernitat, es veuran sobrepassades per les seves pròpies contradiccions internes per a acabar derivant, amb total naturalitat, en una previsible utopia turística.
© artslibris
web by phstudio