Marcel Broodthaers (Bèlgica, 1924–1976) a l’edat de quaranta anys comença la seva experiència com a artista visual. La seva formació com a poeta es combina amb la seva intenció d’atorgar una materialitat al llenguatge; per a això alterna amb diversos mitjans com: escultura, instal·lació, llibre d’artista, pintura i cinema. Les seves solucions formals permeten reminiscències de Magritte, el surrealisme i el pop, les quals, donen sentit a les peces i les proveeixen d’humor i poesia; tots dos elements importants dins de l’obra de Broodthaers. Va realitzar constants revisions a l’estructura museística, com en Musée d’Art Moderne, Départment donis Aigles (1968) i va aconseguir exercir una crítica institucional que el va convertir en una inevitable referència per a generacions posteriors.
Aquest llibre és una compilació de poemes, peces, imatges i entrevistes fonamentals en l’obra de Broodthaers i traduïdes a l’espanyol. L’edició recorre les idees més excel·lents del treball de l’artista; es mou entre les múltiples sortides formals i conceptuals, presentant un panorama ampli d’alguns dels seus projectes i del context en el qual es van desenvolupar. En aquest llibre es plantegen temes com la modernitat, la figura del museu i dinàmiques socials i econòmiques del circuit de l’art. És una selecció sintètica, la traducció de la qual permet conservar aquells jocs de paraules que donen significat a l’obra de Broodthaers.