Le double secret / Malgrat que soc cec els miro- Ramon Ballesté

Utilitzo el llapis menyspreant deliberadament la línia. No m’interessa; el que m’interessa són les superfícies grises. Sense efectismes, sense esborrar ni difuminar, establint un intercanvi constant entre els dits, els ulls, el cap i el cor. I el temps. Voluntàriament, el temps ha estat un element central: obtenir aquestes superfícies requereix lentitud, no tenir pressa. Aquest procés lent permet establir una relació càlida i sensual amb el dibuix, sentir el tacte del llapis sobre el paper.

«Utilizo el lápiz despreciando deliberadamente la línea. No me interesa; lo que me interesa son las superficies grises. Sin efectismos, sin borrar ni difuminar, estableciendo un intercambio constante entre los dedos, los ojos, la cabeza y el corazón. Y el tiempo. Voluntariamente, el tiempo ha sido un elemento central: obtener estas superficies requiere lentitud, no tener prisa. Este proceso lento permite establecer una relación cálida y sensual con el dibujo, sentir el tacto del lápiz sobre el papel.»