Del diseño - Anni Albers

Anni Albers abordava l’escriptura de manera notòriament semblant al procés de crear un teixit en un teler, ens diu Nicholas Fox Weber en la introducció d’aquest llibre.
Fent ús de la seva màquina portàtil, escrivia els seus textos en fulls de paper comuns i corrents, que després enganxava amb cinta per a crear un rotllo. Només d’aquesta manera, podia aconseguir el flux i la continuïtat de l’assaig complet. L’escriptura mateixa la convidava a qüestionar els poders relatius del llenguatge escrit i el visual. La noció sencera de llenguatge era una de les seves passions: filant paraules, nuant-les l’una a l’altra el més eficaçment possible, posant el seu sistema de creences i la seva filosofia en les pàgines escrites. Situada en el caòtic món europeu després de la Primera Guerra Mundial, tenia fe en els principis de la Bauhaus, en què l’art i el disseny podien afectar a fons i, fins i tot, transformar la vida.
El 1922 la Bauhaus va proporcionar un refugi a la jove artista. Els mètodes de l’escola proposaven una comprensió dels materials com la base de la qual enlairaven el disseny i la congruència entre la forma i la funció (o contingut), que així produeixen una creació universal, harmoniosa i, en última instància, transcendent.