Cosmismo ruso
Títol: Cosmismo ruso – Tecnologías de la inmortalidad antes y después de la revolución de octubre
Autor: Boris Groys (COMP.)
Editorial: Caja Negra
Nº pàgines: 320
Edició: 2021
Traducció: Fulvio Franchi
ISBN: 978-987-48226-0-4
21.99€
Estamos trabajando en nuestra web, de momento no es posible comprar libros través de nuestra tienda online. Para cualquier consulta escríbenos a info@artslibris.cat
Disponibilitat: En estoc
“Immortalitat per a tots!”, “La nostra tasca és la resurrecció dels morts!”, “La societat comunista ha de ser també interplanetària!”. Aquí tenim algunes consignes que sintetitzen el programa d’acció que va nuclear a finals del segle XIX i principis del segle XX a un moviment heterogeni integrat per anarquistes radicals, activistes revolucionaris, poetes afins a allò ocult, filòsofs, novel·listes utòpics, científics i pioners de la astronàutica. Es tractava d’un cercle d’autors russos per als quals tots mals com la desigualtat, la injustícia i el patiment tenien la seva arrel en un problema més gran: la mort, un luxe innecessari que es podria evitar mitjançant el millorament tecnològic de la natura. Segons els principis cosmistes, els éssers humans havien de deixar enrere les seves diferències i organitzar els seus esforços darrere aquest objectiu comú, al qual seguiria un no menys ambiciós: la interplanetarietat. Un cop superats els límits temporals de la vida, estaríem llestos per trencar els nostres lligams espacials i disseminar la revolució per tot l’univers.
Aquests textos, condemnats a l’oblit durant anys i als quals podem accedir per primera vegada en llengua castellana amb traducció directa del rus, sorprenen tant per l’audàcia dels seus plantejos com per les ressonàncies inesperades que tenen en el present. Gran part dels projectes del cosmisme es reflecteixen a l’agenda dels titans de Silicon Valley –que financen programes per revertir l’envelliment cel·lular o implementar la criogènia– i en corrents de pensament tan actuals com el posthumanisme o el ciberfeminisme, per als quals també el cos és un dispositiu plàstic que podem modificar per superar els seus límits. Fins i tot el temor del primer cosmista, Fiódorov, que “els milionaris poguessin infectar altres planetes amb la seva explotació extractivista” sembla materialitzar-se en la privatització de la carrera espacial operada per Elon Musk i Jeff Bezos. En aquest escenari, recuperar la tradició del cosmisme rus ens pot servir per recrear avui aquesta confluència tan necessària entre desenvolupament tecnocientífic i polítiques emancipatòries.