Alfa-Beta-Asín

Aquest alfabet fotogràfic vincula una lletra inicial a un nom paradigmàtic; al d’aquells per als quals les lletres van constituir els seus instruments i també el material del seu treball. Així apareixen Benjamin, Goethe, Descartes, Hölderlin o Luter, però podrien haver estat uns altres; Borges, Góngora, Darwin, Homer o Leopardi; sense que el poder de la inicial ni el del poder al·legòric de la imatge associada hagués cedit per a res. Poden ser en aquest llibre les imatges d’un cementiri arruïnat en la «R» de Rilke; la marca gràfica de Bentley lligada a l’àngel de la història en la «B» de Benjamin; una vinya nevada i místic vinculat a la «T» de Teresa de Jesús; l’estranya senyalització de la «L» de Luter vinculada a una decaiguda via urbana o el camió que en Unamuno s’emporta la lletra «O» com si es tractés d’un taüt; poden ser en aquest llibre aquestes cites o altres, fent que la literatura simplement evoqui el sentit de les lletres reduïdes a imatges pures, però sempre identificades en un entorn, per a marcar més la seva presència concreta.