Fluxus escrito. Actos textuales antes y después de Fluxus.

Des que George Maciunas va utilitzar el concepte en 1962 per a una revista internacional d’art i anti-art, música i anti-música, poesia i anti-poesia, Fluxus designa un exercici d’iconoclasia contra el conjunt de convencions i consensos de la tradició artística. Zona de trobada a escala mundial d’artistes experimentals, Fluxus és un fenomen porós que manca d’una filiació estricta i d’un programa prescriptiu que no sigui donar-li l’esquena als procediments de l’art professional, per a llançar-se a la dissolució radical de les fronteres entre art i vida i reconquerir el poder metafòric dels esdeveniments quotidians. Fluxus experimenta amb les formes i troba en el terreny intermediàtic i col·lectiu una expressivitat original, més efímera, lúdica i minimalista que solemne i tendenciosa. Tant un happening com una sèrie d’instruccions per a realitzar una performance poden ser una obra Fluxus, així com un poema que viatja per correu o un concert de discos trencats. Per a Fluxus, el moviment dels consumidors en un supermercat pot ser entès com a dansa, així com l’acte de raspallar-se les dents cada matí en solitud enfront del mirall pot ajudar a formular una pregunta ontològica: es busca cridar l’atenció sobre allò que no tenia una motivació artística i que no obstant això es redescobreix com una manifestació insospitada d’art. “Fluxus escrito. Actos textuales antes y después de Fluxus” conté textos produïts per molts dels qui van pertànyer a l’anti-moviment, com Yoko Ono, Allan Kaprow, La Muntanya Young o Robert Filliou, però també per artistes pròxims a la seva manera d’acció, provinents d’altres contextos i geografies, i que es van vincular al grup de manera tangencial, com Marta Minujín, Roberto Jacoby, Edgardo Antonio Vigo o el col·lectiu Zaj. Entre la teoria i la pràctica, aquest llibre és una eina clau per a descobrir l’originalitat crítica d’un període mai conclòs de la història de l’art contemporani.