A propósito de Godard

Definit pels seus autors com un “llibre sobre parelles”, “A propósito de Godard” no s’assembla a cap altre volum mai publicat sobre l’obra del cineasta més prominent de la modernitat. Amb un esperit desafiadorament original que fuig dels territoris recurrents de la biografia o de l’assaig crític, Harun Farocki i Kaja Silverman aborden la filmografia de Jean-Luc Godard mitjançant l’estructura d’una gran conversa en la qual analitzen a fons vuit dels seus films més emblemàtics, de “Viure la seva vida” a “Nouvelle vague”. D’aquesta manera, cada capítol s’ocupa d’una pel·lícula, i cada pel·lícula és desglossada seqüència per seqüència, pla per pla, fins a arribar a una reflexió precisa i lògica del film recolzada per la seva mateixa desconstrucció formal.
Per moments un diàleg socràtic en la foscor de la sala cinematogràfica i per moments una desgrabació de la classe magistral a dues veus, la conversa entre Silverman i Farocki articula el background acadèmic feminista de la primera amb l’agudesa cinèfila de l’artista d’avantguarda del segon per a compondre una apreciació rigorosa però intuïtiva que funciona com un veritable laboratori d’experimentació interpretativa. És aquest un llibre de cinema teòric o pràctic? Es tracta d’un text marxista, psicoanalític o semiòtic? Quant hi ha de cert en què aquestes converses haurien de ser llegides, segons han dit per aquí, com a cartes d’amor? Val la pena saber, en aquest sentit, que els autors eren parella durant l’escriptura d’aquests diàlegs? La pregunta més important plantejada per Farocki i Silverman, no obstant això, és molt més senzilla: per què tornar al cinema de Godard després de tant de temps i amb tant de luxe de detalls? Sostinguda al llarg de les pàgines d’aquest llibre, la resposta emergeix una vegada i una altra com la convicció que en tot qüestionament de l’art passat jeu el camí cap a nous i lluminosos interrogants.