Quan Frida Kahlo mor, Diego Rivera, marit, exmarit i vidu de Frida, li demana al poeta Carlos Pellicer que converteixi la Casa Azul en un museu perquè el poble de Mèxic pugui visitar-la i admirar l’obra de l’artista. Pellicer va seleccionar els quadres de Frida que eren a la casa, així com alguns dibuixos, fotos, llibres i ceràmiques conservant els espais tal i com els havia adaptat el matrimoni per viure i treballar. La resta dels objectes, roba, documents, dibuixos, cartes i més de sis mil fotografies que Frida va reunir al llarg de la seva vida, es van guardar en els banys convertits en cellers. Aquest formidable patrimoni va estar ocult durant més de mig segle. Fa pocs anys van decidir obrir els cellers, armaris i baguls que ho resguardaven. El conjunt d’imatges fotogràfiques és un tresor que revela els gustos i interessos de la famosa parella, no sols en el que compten les imatges sinó també en les anotacions al marge, i permet especular entorn de les seves fòbies i atraccions. En la col·lecció de Frida hi ha una llista de grans fotògrafs: Man Ray, Brassaï, Martin Munkacsi, Pierre Verger, George Hurrel, Tina Modotti, Edward Weston, Manuel i Lola Álvarez Bravo, Gisèle Freund i molts altres, entre ells la mateixa Frida Kahlo. És probable que ella fes diverses de les fotos de la col·lecció, encara que estem segurs de la seva autoria només en unes quantes que va decidir signar en 1929.
© artslibris
web by phstudio