Durant 2020 vam tenir l’ocasió d’endinsar-nos en l’arxiu d’en Joan Fontcuberta, més concretament en els primers anys de la seva trajectòria com a fotògraf.
No hi ha dubte que la nostra recerca estava en part influenciada pel concepte de contravisió, fascinant per a nosaltres i crucial en la trajectòria de Fontcuberta. La contravisió fa referència a aquells elements que friccionen el propi llenguatge fotogràfic, que el qüestionen, que s’alcen contra la lògica d’ell mateix.
En el nostre treball de selecció i edició d’imatges -moltes d’elles inèdites- hi ha hagut una recerca d’elements que tendeixen a l’irreal, el màgic, l’oníric. El que ens interessava no era tan sols el que apareix a la imatge, sino el que s’oculta, el que trascendeix, el que ens fa imaginar; en definitiva, totes aquelles imatges que d’una manera o una altra estranyen allò que anomenem realitat.
